Publicat el 21 de novembre del 2025 per Vilamajor
La crònica d’aquesta setmana ha trigat una mica més a arribar, però amb motius justificats. Després d’aconseguir la 1a victòria de la temporada, calia cuinar-la a foc lent.
Triomf ajustat contra un equip curt de banqueta (només 6 jugadors) i totalment depenent d’una sola peça, a qui, un cop més, vam convertir en el Luka Doncic de la jornada: 31 dels 44 punts.
El partit va començar de manera excel·lent, amb un primer quart molt seriós (16-4). Córrer, pressionar amunt i moure la pilota fins trobar la millor opció: quan fem això, els resultats arriben. Cap sorpresa. Però després d’assolir un avantatge de +12, ens relaxem i ens retallen. I això va passar fins a dues vegades. Un aspecte clar a treballar.
Continuem regalant massa oportunitats en el rebot defensiu. L’alçada no és la nostra virtut, és evident, però el rebot no depèn només dels centímetres: també d’actitud i de bloquejar bé el teu defensor.
Tot són riures i celebracions fins que recordem que hem guanyat d’un punt, i que una de les cistelles ha vingut d’una jugada Harlem Globetrotters made in Yuste: contraatac tot sol, a 4s per acabar el quart, “Lo tenía muy claro”. Ell sí, era l'únic. Ara bé, li ha quedat xula, això s’ha de reconèixer.
S’actualitza també la llista de birres per la tècnica a la banqueta. Això és com allò dels papers de Bárcenas i M. Rajoy: tothom sap qui va ser, però ningú ha pagat. Donarem uns dies més a veure qui salda el deute.
Dijous entrenament. El pròxim partit, diumenge vinent a les 9.15 h. A per la segona.
1, 2, 3… TORPES!